dimarts, 16 de maig de 2017

Bonestorm - Horse Riding Girl EP


Qui no conegui als Bonestorm és perquè no ha estat atent a l'underground català. Fills de l'escena osonenca, aquest jovent porta al voltant de 2 o 3 anys tocant on els vulguin. Just quan treuen aquesta nova grabació ens diuen que pleguen. Si, es tracta del segon i últim EP de Bonestorm després d'una decent demo.

Horse Riding Girl EP no difereix molt del seu treball homònim: hardcore melòdic que recorda a Rouse, amb lletres que supuren adolescència i, com ells mateixos diuen, incoherència. Igual que amb els temes ja grabats, trobem himnes corejables com Horse riding girl o Tremola sua i pensa i talls més enfadadots com Mira la vida. Cita especial al curt A volar, una peça més experimental amb coros femenins (intuïm que és Núria Graham?) i un marcat accent osonenc que li posen la cirereta al disc.

Tot això ho ha grabat Joan Peiró (FP) i sona com ha de sonar i ha sonat sempre Bonestorm: maldestre però emotiu.

Podeu baixar-vos el seu disc aquí i veure un espectacular videoclip de Horse riding girl aquí.



divendres, 5 de maig de 2017

Bölzer - Hero






No estic ficat molt en metall però, per curiositat, vaig decidir baixar-me un bon grapat de discos que es trobaven a les llistes dels millors de l'any passat. Aquest és un d'aquests i dels que més m'ha flipat.

Bölzer son un duet de Zurich i Hero és el seu primer llarga durada. No sabria ben bé com classificar a aquest grup, ja que és del tot atípic. Obviament un podria dir que es tracta d'un disc de metal extrem, però no hi predomina el virtuosisme del death metal, ni tampoc l'essència satànica d'un grup de black.

Més aviat, hi regna una aura pagana, arcaica, sons d'un altre temps. Les veus del disc mantenen aquesta mateixa sensació (una mica com als primers disc de Mastodon), com si fós un antic déu o un bruixot el que ens narra les històries de Hero. La guitarra de deu cordes (!!!) repassa tot el màstil, sent a la vegada la que manté la base melòdica i en crea els armoniosos detalls. La bateria construeix una perfecta base, contundent però sense fer-se ni pesada ni saturada, per recordar-nos que no és un disc de neo-folk, sinó que ens seguim trobant en el terreny del metall.

Per últim, dir que em flipa la portada, que plasma perfectament la temàtica del disc.

Vaja, un disc del tot especial que recomano fortament a fans tant de Neurosis com de Mastodon com del black metal més melòdic.

Aquí



dimecres, 19 d’abril de 2017

Zombi - Shape Shift


El dijous passat vam anar a veure Ghost. Abans d'ells, Zombi els telonejaven. La veritat és que, a la primera escolta a casa, la cosa no em va acabar de convèncer. Tot i això, van fer un directe bastant guapo i me'ls he tornat a escoltar amb tranquilitat.

Zombi son un duet ianqui i han tret l'album Shape Shift amb Relapse Records (com si res). Tenen un estil molt interessant, on s'hi mesclen el krautrock, el post metal i l'electrònica. És com si estiguessis escoltant una versió metalitzada de la intro de la sèrie Stranger Things o bé, haguessin passat als Russian Circles per la màquina del temps i haguessin acabat en algun pantà de Louisiana entre els anys 70 i 80.

Zombi podrien ser la banda sonora d'algun reboot bo de The Exorcist o The Omen o qualsevol peli de George A. Romero.

Aquí

dissabte, 30 d’abril de 2016

Randy - Discografia (1998 ~ 2005)





Feia molt de temps que no escribia aquí i, crec que aixi seguirà! Per sort de la poca gent que ho deu seguir, avui faré una excepció. Porto bastant temps buscant alguns àlbums de Randy i, ara que els tinc, els volia compartir.

Randy son un grup suec que va començar fent el típic hardcore melòdic propi del seu segell mare: Burning Heart (Satanic Surfers, No Fun At All, Millencolin). Tot i això, després de l'espectacular The Rest Is Silence, el grup va canviar de tot el seu estil, començant a practicar un punk molt roquer, que recorda als grups clàssics (The Clash, Sham 69, Ramones). Sembla que ara segueixen fent concerts per aquí i per allà, però no treuen res des de fa més de 10 anys.

Els discos que van caracteritzar aquesta última era (You Can't Keep A Good Band Down, Cheater EP, The Human Atom Bombs, Welfare Problems, Randy The Band) estan descatalogats i m'ha sigut complicat trobar-los en versió mp3.

Aquí, aquí, aquí, aquí i aquí els teniu!

dijous, 30 d’octubre de 2014

Addenda - Discografia Tot-all 2008-2014


Després d'uns mesos, això sempre torna de tant en quan. Us deixo la recopilació de la discografia d'Addenda que es va treure per la seva gira Europea, en format CD-R però una edició elegant. Inclou la majoria dels temes dels seus 3 treballs més una gran quantitat de directes i rareses. Aquí

divendres, 8 d’agost de 2014

The Red Sexy Band - This Could Be A Sexy World...


L'últim que penjo avui. The Red Sexy Band eren un grup de la provincia de Girona que ha quedat en l'oblit. El disc, editat el 99 sembla un homenatge als dos primers discos de Randy. La veu sona igual, la música té la mateixa melodia i velocitat però és que inclús el missatge marxista/comunista és el mateix!

No treu que sigui un disc a tenir en compte, sobretot per l'arxiu històric, però no brilla per la seva originalitat. És interessant veure qui està darrere d'aquest disc: Joan Colomo (Zeidun, La Cel·lula Durmiente, etc) i Càndid Coll (Zeidun, Autodestrucció) entre altres. Tinc entès que en el moment van treure un split amb Non Violence Begins With Breakfast però no he trobat cap enllaç a aquest disc.

Si ets un fan dels 90 i, sobretot, de The Rest Is Silence i There's No Way We're Gonna Fit In, aquest disc serà pura nostàlgia.

Aquí

Jack Torrance - Jack Torrance






Aquí un altre disc pels més friquis de l'underground barcelonès. Jo mai havia sentit el nom de Jack Torrance fins que vaig veure que tocaven al Caos de Gràcia de fa dos anys. Sembla ser que era un concert de reunió d'una banda que en seu moment va ser important. El cas és que no hi havia re seu penjat en lloc i molt poca informació.

Em va costar lo seu trobar el disc però per sort un company el tenia al seu disc dur. La veritat és que no fan res de l'altre món (hardcore vuitanter) però està bé poder deixar això a l'abast de qualsevol si, com molta gent que va venir al Caos a Gràcia, els considera un grup de culte.

Jack Torrance més tard van seguir amb grups com OTAN o Invasión, així que ja veieu que tot a Barcelona acaba en familia!

Aquí